En moltes ocasions el vaginisme apareix després d’un trauma. Aquest, evidentment s’ha de treballar amb la psicòloga, a la vegada que no podem oblidar que un xoc emocional també té un impacte a nivell físic. És per aquest motiu que fer un treball osteopatic aportarà beneficis en el tractament. Mai ens podem oblidar que les estructures corporals estan íntimament lligades i funcionen de manera conjunta.
A nivell de la teràpia manual hem de treballar diferents esctructures amb l’objectiu de millorar aquest espasme de la musculatura vaginal. Qualsevol estructura que estigui en tensió pot generar un impacte a la pelvis i la musculatura del sòl pèlvic. Per això serà necessari realitzar un abordatge a nivell del crani, la cara, el miocardi, el tòrax o el diafragma, entre altres estructures.
També ens haurem de centrar a millorar la funcionalitat de l’eix adrenal per poder tenir una influència amb la gestió del cortisol i l’estrès.
Quan la dona està preparada, el nostre tractament serà més específic per la zona pèlvica per tal de treballar-la de forma més analítica (músculs, lligaments, sistema arterial i venos, sistema nerviós…), sense oblidar-nos de la globalitat.
A més d’aquest treball entre les dues professions serà important que la dona pugui realitzar diferents tècniques de meditació o exercicis de respiració per poder fer un treball a casa.
Hem de ser conscients que cada dona és diferent i cada dona té una història també. És per aquest motiu que no hi ha dos tractaments iguals i en tot moment ens hem d’adaptar a les necessitats, del moment, de cada una d’elles per aconseguir, de nou l’equilibri innat del cos i de la persona.
ellilablog.wordpress.com 